Amb el temps, aquest bloc que vaig començar per parlar de cine, sèries, llibres i comics, s’ha anat transformant en una especie de diari o currículum virtual on vaig penjant els treballs més creatius o dels quals n’estic més orgullós per diversos motius. Però no vull que tant sols sigui un bloc d’auto-bombo (tot i que, amb els temps que corren, tampoc està de més promocionar-se com un pugui). Per aquesta raó, molts dels articles incorporen un mínim format de diari, amb el qual intento explicar amb quines càmeres i amb quines tècniques s’ha realitzat el producte, així com plasmar les vivències i anècdotes que m’he trobat durant el procés. Així i tot, força vegades, les coses que em fan més il·lusió no tenen res a veure amb el món professional sinó amb el personal, amb aquell que està relacionat el nostre temps d’esbarjo. Avui es tracta d’això, de plasmar aquestes petites satisfaccions i de gaudir dels i amb els amics. Per això aquesta entrada no parla de cap vídeo per a cap empresa, no parla de cap curt que s’hagi d’enviar a desenes de festivals, ni tampoc mostra la darrera fotografia que m’han publicat ves a saber on. Avui vull parlar-vos dels amics als quals els agrada el teu treball, aquells que et donen ànims i et fan creure en els teus projectes. Perquè si. Aquells que agafen un retrat improvisat, que ja tenia gairebé oblidat, i el converteixen en un quadre que decora la paret del seu menjador. Aquells que agafen una fotografia, que vaig fer despreocupadament un màgic vespre d’estiu a Cotlliure, i l’amplien per decorar la seva llar. Aquestes son les coses que de veritat m’omplen d’orgull.
Aquest és l’oli del senyor Cosmes, inspirat en un retrat que li vaig fer a la Puça, la gossa de la Célia i l’Alfred.
Aquesta és l’ampliació que va fer el senyor David de la foto que vaig fer aquest estiu a Cotlliure (Catalunya Nord).
0 Respostes a “De quadres i ampliacions (1)”