La Marató de Cine Fantàstic i de terror de Sants, i per extensió, el Concurs de curts fantàstics i de terror de Sants, tenen un públic difícil i dur. Un públic treballat al llarg dels anys, fidel a la cita i a les tradicions de la mateixa. Una de les tradicions més implantades és la de cridar per “opinar” durant les projeccions. Cridar sobre el que s’està veient, sobre el que no agrada o senzillament cridar sobre qualsevol cosa, per a desfogar-se, com qui va al futbol i crida des de la grada. “Basta, basta, basta!”, “Mátala!” o “No volem curts amb missatge” son els càntics més coneguts (els més hardcore els deixo per una altra ocasió), però amb els anys, alguns dels acudits més bons i recordats gairebé s’han institucionalitzat. Son repetits religiosament una vegada i una altra sense que gran part del públic sàpiga massa bé a que fan referència (“Carro de putas!” o “Grifooooo!!” en serien un bon exemple). El passat dimarts 15 de novembre es va projectar el nostre curt “Velada presencia”. que, per descomptat, no és va salvar de la crema i l’escarni públic. Com ha de ser. Nosaltres hi érem, i també vam cridar. Perquè portem molts anys fent-ho, perquè Cotxeres ja te 23 anys a les seves esquenes i en pot estar orgullosa. Per altra banda, poder veure el curt en aquella pantalla enorme (pocs festivals de curts gaudeixen d’una sala així de gran per a les seves projeccions) i amb aquell só, va pagar la pena.
Dins el cicle dedicat a la monstruositat organitzat pel cinefòrum de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, hi te perfecta cabuda el fenomen zombi. La sessió del passat 9 de novembre tenia com a convidats a la Raquel Crisóstomo, doctora en Humanitats, professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UIC i professora del curs “Sèries 2.0: Noves narratives televisives” i a l’Oscar Sueiro, professor de narrativa cinematogràfica de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UIC, crític de cinema i ajudant de direcció del nostre curt “Velada presencia”. En un moment de la presentació se’l va descriure també com a “especialista en zombis”, cosa que va demostrar amb escreix gràcies a l’exhaustiu repàs que ens va oferir sobre els morts vivents dins la història del cinema. Com ell mateix es va encarregar d’explicar després de la projecció del nostre darrer curt, el zombi es un monstre que neix i es desenvolupa plenament dins el setè art; al contrari d’altres figures clàssiques que provenen bàsicament de la literatura. Posteriorment, la doctora Crisóstomo va analitzar l’episodi pilot de la sèrie The Walking Dead, basada en l’imprescindible còmic de Robert Kirkman, i en va desgranar els aspectes més rellevants. En resum, una classe sobre el zombi contemporani d’allò més interessant. Ah! i no hi va faltar la recomanació friki de la jornada, el web Bunkerantizombi.com on hi podem seguir el diari d’un català del Vallès Oriental que està construint un veritable refugi antizombi. Cal estar preparats!
El passat dilluns 31 d’octubre ens vam desplaçar a Madrid per assistir a la projecció del nostre darrer curt “Velada presencia”, en motiu del 13è. aniversari del web cinefantastico.com. Durant el viatge vam estar recordant el que havia significat i significa per a nosaltres aquesta pagina dedicada al gènere fantàstic i al terror. Repassant l’equip tècnic i l’artístic de “Velada Presencia”, vam arribar a comptar set persones relacionades amb cinefantastico.com. Set persones que vam passar de conèixer-nos tant sols pels noms de guerra als fòrums del web, a col·laborar estretament en diferents projectes audiovisuals. Tot això passava fa deu o dotze anys i molts d’aquells vam forjar una sòlida amistat i encara treballem junts i ens trobem en diferents projectes esbojarrats. La visita llampec a Madrid ens va servir per presentar el curt davant força gent, de fet en va ser l’estrena oficial, però sobretot per tornar a veure i abraçar als vells amics. ( Aquí podeu llegir la crònica de la vetllada que van fer els companys de fanzineradar.es )
Ens ha arribat la fantàstica notícia que el nostre curt “Velada Presencia” ha estat seleccionat al Festival de curtmetratges Antic Horror Picture Show. La projecció es farà el dia 31 d’octubre a l’Antic Teatre (c. Verdaguer i Callís 12, Barcelona) a partir de les 17h. Aquest és el programa de la jornada:
- La Dantesca Escena
- Evaluación final
- Velada presencia
- New Order
- Solo
- Fábrica de muñecas
- Derechos de autor mortales
- Birdboy
- Brutal Relax
- Shock
- Sabrina
- Párpados
- Bloody Beauty
- Ocho
- El descenso
- Bonsai
En el XIII aniversari de cinefantastico.com, que tindrà lloc el 31 d’octubre a la Sala El Site de Madrid, es projectarà el nostre darrer curt “Velada Presencia”. Em fa especial il·lusió aquest passi ja que cinefantastico.com és un dels meus webs de referència en quant a cinema de fantàstic i de terror. A més a més, li tinc un “carinyo” especial, ja que fou el primer fòrum on vaig participar activament durant força temps; doncs abans que existís aquesta saturació de xarxes socials, diguem-ne Facebook, Twitter o blocs, una de les maneres més habituals d’interactuar a Internet eren els fòrums. De fet, amb el temps, he fet grans amics gràcies a aquelles primeres trobades i discussions a cinefantastico.com, molts d’ells han participar activament en aquest curt.
Ha estat un part llarg i dificultós. Ni més ni menys que cinc anys per tenir la criatura entre els braços! Ha plogut molt des de les primeres reunions, els primers assajos i els primers dies de rodatge. Finalment, aquest estiu, vam poder acabar l’edició de vídeo i de só en un maratonià cap de setmana de juliol. I que n’ha sortit? Bé, el temps ho dirà i ja hi haurà temps d’anar-ne parlant en aquest bloc. De moment el curt, ha saltat del bressol i sembla que vol començar a caminar. La primera notícia que en tenim és que ha estat seleccionat a la XXXIII Marató de terror i fantàstic de Sants. La projecció es farà el dia 15 de novembre, dins la panoràmica de curts a concurs. De moment, podeu veure el magnífic cartell que ens ha fet la Nerea Lleonart (també productora del curt) i un petit vídeo que vam editar, ara fa una anys, amb els primers assajos i les primeres jornades de rodatge. Seguirem informant.
Guardo un gran record d’aquest curt, doncs va ser el primer que vaig fer “seriosament”. El vam realitzar a deu mans, juntament amb José M. Martínez, Arnau Oriol, Aleix Cortés i Josep Rovira. Al ser un treball de final de curs, tots vam treballar el curt alhora, encarregant-nos de gairebé totes les tasques conjuntament. El vam rodar en només tres dies a l’Hamsa, la mítica i ja desapareguda casa okupada del barri de Sants. Entre d’altres, el curt va ser projectat al Festival de Sitges i també es va poder veure a TV3, en un programa ja desaparegut anomenat Opera Prima. També vam aconseguir que parlessin d’ell a la Fangoria, dins la secció de curtmetratges de la popular revista de cinema fantàstic i terror. Un altre dels aspectes enriquidors de l’experiència, fou conèixer a l’Armand Tarragó i el javi R. Company, dos actors fantàstics, amb els quals repetiria anys després a “Los Sustitutos”, un curt que també vaig penjar en aquest bloc . Els altres actors van ser l’Alvaro Ramos, el Víctor Riverola i el Jordi Clarà, també co-director de “Los Sustitutos”. A continuació podeu veure el curt, i per acabar, us deixo amb un text que vaig escriure fa uns anys sobre l’experiència.
¡LA PARTIDA FUE UNA FIESTA!
La Partida fue el primer corto “profesional” que dirigí, al alimón con algunos compañeros de clase. Se trata por consiguiente, de un corto de escuela, con todas las ventajas e inconvenientes que ello conlleva.
Siempre me ha gustado la historia, pese a que cuando ya teníamos el guión terminado era tan solo una escena que contemplaba una partida de ruleta rusa, punto. Por si sola, no funcionaba, así que tras darle vueltas al asunto se nos ocurrió que la macabra partida fuera retransmitida por Internet en directo. En esa época sonaba bastante original, ya que hacía relativamente poco que la gente disponía de Internet en sus casas y eran los comienzos de Gran Hermano y este tipo de productos. Ahora está más visto que el tebeo.
Lo cierto es que a partir de ahí, todo vino rodado. Se nos ocurrió meter un personaje vil que se conecta a la red a la hora señalada, antes de los créditos. También entraron en escena los tres jugadores, que se convirtieron en indigentes borrachuzos que participaban por un maletín repleto de dinero. Si os fijáis, cuando la maleta se abre, ilumina la cara de uno de los indigentes. Recuerdo que el maletín, que era del padre de Arnau Oriol, uno de los realizadores, acabó quemado por culpa de la bombilla que colocamos en su interior, pero el plano quedo muy logrado.
Durante la grabación conocí a dos pedazo de actores como son Javier R. Company y Armand Tarragó, que me volverían a acompañar durante el rodaje de Los Sustitutos (podéis ver el trailer pinchando aquí), de nuevo encarnando a simpáticos personajes de mal vivir (lo siento, en el próximo intentaré alejaros del mundo de la mafia) En esa época, Javier presentaba un programa de cine en la televisión local (“Canal 25”), en el que trabajábamos como becarios tres de los responsables del corto (José M. Martínez, Josep Rovira y yo mismo), así que en cuanto vimos que el hombre era tan friki como nosotros, le propusimos el papel y aceptó encantado. Por otro lado, la manera de conseguir el otro actor no fue tan habitual. Armand se presentó por arte de magia el mismo día de rodaje. Muchos ya sabéis lo que cuesta, a veces, encontrar a actores para un corto, pues bien, nos faltaba uno de los tres mendigos protagonistas y ya nos habíamos resignado a interpretarlo cualquiera de nosotros cuando, a escasos minutos para cantar “acción!”, llamó Armand. Nos dijo que había visto uno de los carteles de producción hacía unos instantes y estaba interesado en el papel. A los quince minutos entró a la Hamsa (la histórica casa okupa que nos servía de plató) se llenó el pelo de arena del mismo suelo y se rasgó su propia camisa. ¡Estaba “contratado”!. Nos salvó la papeleta.
También nos lo pasamos en grande con el papel que interpretó Jordi Clará (que años más tarde codirigió Los Sustitutos conmigo), el típico y tópico macarra con chupa de cuero y gafas de sol que no abre la boca en toda la historia. De hecho, este corto no es más que eso: un puñado de personajes estereotipados e inmersos en una situación típica de thriller. Al final, quedó un corto divertido, que acabaron seleccionando en bastantes festivales y que se llegó a emitir en la televisión autonómica catalana (tras una breve presentación de Aleix Cortés, otro de los realizadores, y un servidor).
Lo rodamos en tres días, con un guión manchado de cerveza y un grupo de amigos. Realmente, La Partida fue una fiesta.
Fa uns mesos vaig parlar del rodatge de Los Sustitutos en aquesta entrada, ara per fi el podem veure sencer pel youtube. La compressió no és res de l’altre món però és deixa veure. Los Sustitutos ja té gairebé deu anys i es nota. Feia molt temps que no el repassava i el que més vergonya m’ha fet han estat els diàlegs, tòpics i barats a més no poder. Però bé, cada curt és com un fill al qual hem d’acceptar i estimar tal i com ha vingut al món i la veritat és que les escenes d’acció em continuen semblant divertides. Això si, o els nostres personatges tenen molta sort o no tenen gens, però gens, de punteria…
Una càmera digital, un ordinador de l’any de la picor, una habitació plena de pel·lícules, dues hores de temps lliure, dos frikis i un grapat de cerveses. Diario de un coleccionista ebrio fou el resultat de la combinació de tot això i d’un desmesurat amor al cinema de gènere. Partint d’una idea d’Óscar Sueiro (el mateix protagonista del micro-curt) i amb l’ajuda de la seva espectacular col·lecció de pel·lícules, figures, llibres i material divers relacionat amb el cinema, vam rodar aquest divertiment friki sense cap mena de pretensió. Al cap d’uns dies se’ns va acudir penjar-lo al youtube i confirmar el que ja temíem: no estàvem sols. Entre les diverses crítiques entusiastes vam recollir aquest text del crític de cinema madrileny Javier Ludeña i l’aplaudiment del director de cine i televisió Nacho Vigalondo (Los Cronocrimenes, Muchachada Nui…). Aprofitant l’estrena de la peli Grindhouse, el director càntabre va escriure una entrada al seu bloc que va titular El Doctor Grindhouse i que ens va deixar força sorpresos. Copio un fragment de la mateixa com a exercici masturbatori i immediatament després us deixo amb el micro-curt en qüestió:
“Grindhouse se estrena el seis de abril en EEUU (el mismo dia que llego a la treintena, glups), y sigo la película como el que más, fisgando trailers, avances y novedades en páginas como tarantinospain. El proyecto me atrae, creo que concentra muchas de las cosas que debería ser el cine por defecto: Sinceridad y engaño al servicio ambos de la diversión.
En cualquier caso, temo la cantidad de fans y entendidos de la serie z y el cine gore que van a salir de la noche a la mañana. No tengo ningún problema con las tendencias, pero no hay que permitir que malbaraten o se confundan con lo genuino: Les presento Diario de un coleccionista ebrio, de Oscar Sueiro y Dani Morell.
Atención a la propuesta: Un chaval borracho nos enseña su colección de VHS de películas de terror. Un chaval borracho. La felicidad y el entusiasmo le desbordan hasta el punto de acabar enterrado bajo sus propias películas. Qué metáfora ni que cojones. Literalmente enterrado bajo sus propias películas. Borracho. No borracho de poder. Borracho de cerveza.
Hay tanta verdad en este documental que duele. Tanta palabrería y tanta hostia, y a veces nos olvidamos de en qué consiste todo esto”
L’any 2003 vaig co-dirigir amb en Jordi Clarà un curtmetratge titulat Los Sustitutos . En poc més de catorze minuts s’explica la història de tres assassins a sou que decideixen abandonar el seu negoci. Abans però, hauran de superar una sèrie de proves i sacrificis i es trobaran amb pinzellades fantàstiques. Es tracta doncs d’un creuament de gèneres entre l’acció i la ciència-ficció, o com a mínim d’un intent d’aconseguir-ho, ja que si hem de confessar la veritat podríem dir que vam escriure el guió en dues tardes de bar. En aquella època, ara fa vuit anys, tant en Jordi com jo estàvem molt influenciats pel cine d’acció de Hong Kong i pel mític John Woo, cosa que es nota en el tràiler mateix. Sigui com sigui, la cosa va rutllar i el curt va acabar sent una realitat gràcies a gent com Armand Tarragó, Pau Torres, Javi. R. Company, Sandra Navarro o Robert Forcadell que es van animar a interpretar els papers protagonistes “per la patilla”. Tampoc no podem oblidar la inestimable col·laboració de gent com l’Edu Navarro que va fer de director de fotografia, la Nerea Lleonart, que va assumir la producció d’aquella bogeria, el Marco Pizarro, que ens va fer uns FX d’allò més creïbles amb el poc pressupost de que disposàvem, l’Ivan Viñolo, que ens va fer de Runner i va tenir un petit cameo, l’Óscar Sueiro que ens va donar un cop de mà com a ajudant de director i com a muntador, en Lluís Bartra que ens va fer tot el grafisme o en Roger Abalos que va treballar el so directe i les mescles. Sobre aquest últim, encara recordo amb un somriure les tardes i les nits que vam passar en el seu estudi de so intentant aconseguir una textura adient per a que els impactes de bala que rebien els actors sonessin fastigosos. Vam provar de tot: puré de patates, ketchup, farina amb aigua. Allò semblava una cuina i no pas un estudi de gravació!
L’apartat musical també va ser interessant. Vam aconsegir que en Trashoo dels Inadaptats (actualment EINA) i l’Abraham Folqué (en aquells moments baixista dels KOP) enregistressin el tema principal de la banda sonora a l’Ateneu X de Vilafranca del Penedès. Quan per fi vam presentar la criatura en societat va recòrrer una trentena de festivals a tot l’estat espanyol, inclós el Festival internacional de cinema fantàstic de Catalunya (més conegut com a Festival de Sitges), el qual vam aprofitar per fer l’estrena oficial amb tot l’equip. A continuació penjo el tràiler que vam presentar fa anys i demano disculpes per avançat, doncs la qualitat deixa bastant que desitjar. En breu penjarem el curt sencer i l’enllaçarem en aquest mateix bloc. Espero que us agradi.
