Foto de la manifestació del 9 de novembre a Perpinyà al seu pas pel Castellet. Publicada a la revista del jovent de l’Esquerra Independentista de Reus (Maulets i l’Assemblea de Joves de Reus). Punt de mira, número 33, corresponent al mes de novembre de 2011.
M’agrada penjar i compartir les meves fotografies al Flickr, trobo que es una xarxa social força interessant, tant per als professionals com per als aficionats a la fotografia. Fa més de sis anys que la utilitzo, i gràcies a això, he conegut a molta gent amb inquietuds similars, i fins i tot m’han sortit algunes feines interessants.
Però aquest costum te una altre cara molt menys agradable, i és que sovint et trobes que les teves fotografies han traspassat la frontera de Flickr i s’estan utilitzant per a tota mena de coses sense permís. Això, si tens sort i te n’adones de casualitat o algun conegut t’ho comenta…
El que explico a continuació em va succeir fa uns anys amb una foto que vaig titular “Som i serem” i és un dels casos més flagrants d’aquesta pràctica. Us deixo el text que vaig escriure en aquell moment. L’he copiat gairebé íntegrament, tant sols he esborrat els noms que hi apareixien involucrats perquè la revista ja no existeix i perquè la cosa es va anar arreglant i suavitzant amb el temps.
“Canvi 16 és una revista escrita en llengua catalana, supeditada a la popular revista espanyola Cambio 16. Malgrat això, la temàtica és bàsicament sobiranista i progressista i toca, encara que de manera mot suau, aspectes socials prou interessants. De fet, alguns dels seus col·laboradors em semblen de seguiment obligat, ja que sovint acostumo a coincidir amb ells en bastants punts.
A principis de mes, en un quiosc, li vaig fer una ullada, i quina va ser la meva sorpresa al descobrir que algú havia decidit utilitzar una fotografia meva i l’havia endossat en un raconet de la portada com a reclam per a un article de Quim Gibert titulat “Ressorgir: Antídots per a pobles qüestionats”.
Sense acabar-m’ho de creure vaig buscar l’article de marres i vaig descobrir que a l’interior de la citada publicació també havien utilitzat la meva fotografia, aquest cop molt més gran i, tot s’ha de dir, en una qualitat bastant pobre (Com a molt la van aconseguir a 800/500 ja que Així és com la vaig penjar al Flickr). Sorprenentment, el meu nom no apareixia per enlloc.
Què potser no van veure que al peu de la foto hi deia clarament que tots els drets estaven reservats? És clar que si, per això la van re escalar al seu gust, altre cop sense permís d’un servidor, que a poc a poc anava veient amb més mals ulls a aquella gent.
Navegant una estoneta pel meu flickr és fàcil adonar-se que no estic precisament d’acord amb les actuals lleis de copyright i el mercadeig insultant que s’arriba a fer amb els drets d’autor. Jo penjo les meves fotos aquí per a compartir-les amb vosaltres i perquè em funciona com a arxiu personal, no perquè apareguin uns senyors d’una revista que costa quatre euros l’exemplar i la col·loquin on i com els plagui.
El “pitjor del cas” és que, després de llegir l’article i fullejar la revista, he arribat a la conclusió que si m’ho haguessin demanat, els hauria cedit la imatge sense cap problema i a més a més en una resolució apte per a l’ampliació i la impressió.”
Amb el temps, aquest bloc que vaig començar per parlar de cine, sèries, llibres i comics, s’ha anat transformant en una especie de diari o currículum virtual on vaig penjant els treballs més creatius o dels quals n’estic més orgullós per diversos motius. Però no vull que tant sols sigui un bloc d’auto-bombo (tot i que, amb els temps que corren, tampoc està de més promocionar-se com un pugui). Per aquesta raó, molts dels articles incorporen un mínim format de diari, amb el qual intento explicar amb quines càmeres i amb quines tècniques s’ha realitzat el producte, així com plasmar les vivències i anècdotes que m’he trobat durant el procés. Així i tot, força vegades, les coses que em fan més il·lusió no tenen res a veure amb el món professional sinó amb el personal, amb aquell que està relacionat el nostre temps d’esbarjo. Avui es tracta d’això, de plasmar aquestes petites satisfaccions i de gaudir dels i amb els amics. Per això aquesta entrada no parla de cap vídeo per a cap empresa, no parla de cap curt que s’hagi d’enviar a desenes de festivals, ni tampoc mostra la darrera fotografia que m’han publicat ves a saber on. Avui vull parlar-vos dels amics als quals els agrada el teu treball, aquells que et donen ànims i et fan creure en els teus projectes. Perquè si. Aquells que agafen un retrat improvisat, que ja tenia gairebé oblidat, i el converteixen en un quadre que decora la paret del seu menjador. Aquells que agafen una fotografia, que vaig fer despreocupadament un màgic vespre d’estiu a Cotlliure, i l’amplien per decorar la seva llar. Aquestes son les coses que de veritat m’omplen d’orgull.
Aquest és l’oli del senyor Cosmes, inspirat en un retrat que li vaig fer a la Puça, la gossa de la Célia i l’Alfred.
Aquesta és l’ampliació que va fer el senyor David de la foto que vaig fer aquest estiu a Cotlliure (Catalunya Nord).
Durant el Festival Internacional de Cinema de Catalunya, Sitges 2006, vaig poder entrevistar i retratar a Joe Dante, director de Gremlins (1984), Piraña (1978) o El Chip Prodigioso (1987) entre moltes altres. El web que va publicar l’entrevista (revistafantastique.com) fa temps que no funciona, però he pogut rescatar una de les fotografies que li vaig fer i que es va publicar a la revista de cinema Diario de Venusville.
Per acompanyar un article sobre la Vall de Bianya (la Garrotxa), la revista “Vic Olot Magazine” publica aquest mes una fotografia que vaig fer a la Via Romana de Capsacosta.
En Tomàs Molina (l’autèntic) va comentar una foto meva el passat 25 de novembre al programa de TV3 Espai Terra. A banda del frame del programa, us deixo també la imatge original.
Per a fer les fotos que van il·lustrar els anuncis del darrer disc de KOP en revistes i premsa, en Sergi Mussull i un servidor vam utilitzar una càmera Canon EOS 5D Mark II. Disparàvem amb una exposició llarga (entre mig minut i dos minuts) amb els personatges en primer terme, utilitzant com a teló de fons algunes de les zones més espectaculars de la casa okupada La Fabri-k de Rubí. Mentre la càmera fotografiava als integrants del grup, que s’havien de mantenir ben quiets per tal de no sortir moguts, situàvem un flaix al seu darrere i l’anàvem canviant de posició per tal d’aconseguir els contrallums i jocs de ombres que s’aprecien al resultat final. També col·locàvem un o dos flaixos frontals, depenent de la foto i de la llum natural de la sala, per tal d’il·luminar bé als membres de la banda. Us deixo la fotografia que es va utilitzar per al disseny final i algunes imatges més de la sèrie com a mostra.
Aquí podeu veure la foto que em van publicar a la revista comarcal de les CUP del Garraf. Aquesta revista, amb una tirada de 35.000 exemplars, es va editar amb motiu de l’onze de setembre d’enguany, a càrrec de la UM-9 (Unitat Municipal-9), la CUP de Sitges i la CUP de Vilanova i la Geltrú.
L’any passat van utilitzar una foto que vaig fer des d’un balcó d’Horta (Barcelona) per a la portada d’una maqueta de Hip-Hop. El títol del CD és “Complices” i es tracta d’un recopilatori de 24 Tracks de diferents cantants i grups produïts per Giro (Spahn prod.), Hiuk (Turbulencias Records, Hibridos del Mal), amb la col·laboració de Zoehdp (Hibridos del Mal).
Aquesta és la foto original:
Aquí podeu veure les tres fotos meves que apareixen a l’agenda d’aquest any (2011) de la UCPC, la Universitat Comunista dels Països Catalans. Una de les fotografíes és del monument a Marx i Engels que encara es troba al centre de Berlín. Les altres dues les vaig fer a diferents manifestacions del 25 d’abril al País Valencià. Espero que us agradin.
